Resultats de la cerca

Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia

El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època

Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels dibuixos són…

Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers, etc, figures votives i…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…

Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…

Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet El 1355 participà, amb el seu oncle, Galceran de Fenollet, en la guerra de Sardenya, i després en la guerra dels Dos Peres, on fou fet presoner 1363, dins el castell de Magallón, la defensa del qual comandava Vengué 1357 la seva part de la baronia de Jóc a Ramon de Perellós El 1367 era en el seguici d’Enric de Trastàmara, i el 1371 el rei Pere III l’elegí conseller, d’entre els de la Lliga de Convenença, per resoldre el conflicte sobre la immunitat judicial dels barons i les imposicions senyorials El 1372 fundà un benefici a la capella del…