Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Antonio de Leiva
Història
Militar
Militar castellà, un dels més destacats de l’època de Carles V.
En fracassar la campanya de Provença 1524, deturà l’escomesa de l’exèrcit francès amb una habilíssima defensa de Pavia de l’octubre del 1524 al febrer del 1525, fins que l’exèrcit imperial, reorganitzat, reprengué l’ofensiva i derrotà els francesos
Eduard Taafe
Història
Polític austríac.
Comte de Taafe President del consell 1879-93, governà amb el suport de catòlics, conservadors i eslovacs, i desenvolupà una política en part favorable a les diferents nacionalitats sotmeses a la monarquia austrohongaresa, com els eslovacs, els polonesos i els txecs Dimití en fracassar el seu projecte d’instaurar el sufragi universal
Edward Gibbon Wakefield
Història
Colonitzador britànic.
El 1830 inicià la colonització de l’Austràlia Meridional, a base de vendre petites parcelles de terra a preus elevats, per tal de fixar-hi els colons i alhora acumular capital que atragués més immigració L’especulació el féu fracassar, i orientà aquella àrea cap a la ramaderia Passà aleshores a Nova Zelanda i n'inicià la colonització 1837
Aissó
Història
Noble got que el 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster
Agakan I
Història
Cap dels ismaïlites, de nom Ḥasan ‘Alī Shāh.
Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política
Francesc Matalonga
Història
Militar
Militar.
El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara
batalla de Moscou
Història
Militar
Combats lliurats a les proximitats de Moscou durant la Segona Guerra Mundial pels exèrcits alemany i soviètic (hivern de 1941-42).
La presa de V'az'ma per l’exèrcit del mariscal Von Bock, el mes d’octubre del 1941, portà la Wehrmacht a 200 km de Moscou iniciada pel novembre una maniobra de setge de la capital per l’exèrcit alemany, la resistència soviètica féu fracassar l’ofensiva final Des d’aleshores la iniciativa de les operacions militars passà a l’exèrcit soviètic, que pel gener del 1942 havia fet retrocedir els alemanys a més de 200 km de Moscou
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics
Lluís III de Provença
Història
Rei titular de Nàpols (1417-34) i comte de Provença i duc d’Anjou (1417-34).
Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat
Enric VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1422-61 i 1470-71).
Fill d’Enric V i de Caterina de França, durant la seva minoritat fins el 1442 el consell privat encarregà la regència als seus oncles Humfred, duc de Gloucester, i Joan, duc de Bedford Enric VI fou coronat rei de França 1431 després d’alguns èxits militars a la guerra dels Cent Anys, malgrat que Joana d’Arc havia fet fracassar el setge d’Orleans 1428 Un seguit de circumstàncies adverses, però, feren perdre a Anglaterra totes les possessions de França, llevat de la de Calais El 1455 esclatà la guerra de les Dues Roses , que li féu perdre el regne en favor d’Eduard IV 1461…