Resultats de la cerca

Preparada pel comte suec HAxel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l’exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d’Àustria Reconegut per J-BDrouet, fill d’un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó 1349 En morir Constança fou nomenada vicària del regne 1355 per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III havia d’actuar…

Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”

Formaven la Junta elements de l’audiència i de l’ajuntament, nobles, clergues i comerciants El poc interès posat a reunir les quantioses sumes exigides pels francesos féu que, en absència del general en cap francès Duhesme, el seu lloctinent, Lechi, empresonés nobles i comerciants barcelonins fins que la Junta trobés més recursos La progressiva fugida dels seus membres de Barcelona deixà la Junta sense efectius desaparegué el 28 d’agost

Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843

Fill d’Enric de Saxònia Fins a la batalla de Muhlberg maig del 1547 lluità al costat de Carles V, per tal d’aconseguir l’electorat juny del 1547, però després s’uní a la lliga de Königsberg 1550 i signà, juntament amb els prínceps protestants, el tractat de Chambord, el 1552, amb Enric II de França, desvinculant-se de Carles V S'apoderà del pas d’Ehrenberg i provocà la fugida d’Innsbruck de l’emperador pel maig d’aquell mateix any, i el mes següent signà amb l’emperador la dieta de Passau

Assolí el govern en destituir el seu oncle al-Qāsim, considerat usurpador a la mort d’'Alī ibn Ḥammūd Amb el suport berber, es proclamà califa i adoptà el títol d' al-Mu'tali billāh Destronat per la seva impopularitat entre la població cordovesa, després del califat d’al-Qāsim ibn Ḥammūd, per segona vegada, i del de Muḥammad III tornà al poder, però en tornà a ésser foragitat per les tropes eslaves de Ḥayrān d’Almeria i de Muǧāhid de Dénia 1026 Amb la seva fugida de la capital, fou elegit successor Hišām III

Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario

Comandat pel capità Archibald Dickson, salpà del port d’Alacant el 28 de març de 1939 i arribà al de Mers-el-Kébir, a pocs kilòmetres d’Orà, al vespre del dia següent, després de desviar-se per a evitar l’aviació franquista Mesos després del desembarcament de dones i infants, els homes foren internats en camps de treball per a construir el ferrocarril transsaharià L’operació Stanbrook fou la darrera fugida massiva dels exiliats republicans per mar a la fi de la Guerra Civil Espanyola El 2014, entitats cíviques organitzaren un homenatge als refugiats amb la rèplica del periple