Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Gal·la Placídia

Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinià III i Honòria
Història
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Galla fou feta presonera El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona Galla enviduà, però, l’any següent A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421 Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a…
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Justa Grata Honòria
Història
Princesa romana.
Filla de l’emperador d’Occident Constanci III i de Galla Placídia Fou nomenada augusta i regnà juntament amb el seu germà Valentinià III, però fou expulsada de Constantinoble 434 Fracassat el projecte de matrimoni amb Àtila, per tal com aquest exigia la meitat de l’imperi, fou reclosa a Ravenna
Constanci III
Història
Emperador romà d’Occident (421).
Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps
Ataülf

Estàtua d’Ataülf realitzada per Felipe de Castro, el 1765 (Madrid)
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les…
Vàlia
Història
Rei visigot (415-418).
Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les esglésies…
Teodosi I
Història
Emperador romà (379-395).
Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi En morir aquest executat a Cartagena 376, es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient 379 i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Illíria S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats Batejat a Tessalònica 380, feu tancar els…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el…