Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Antolín Faraldo de Malvar
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític gallec.
Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes
Alfonso Rodríguez Castelao
Alfonso Rodríguez Castelao en un dibuix fet per ell mateix
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Història
Literatura
Polític, escriptor i dibuixant gallec.
Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la…
Anton Villar Ponte
Història
Política
Periodista i polític gallec.
Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971
Martín Sarmiento
Història
Nom amb el qual és conegut Pedro José García Balboa, erudit lleonès criat a Galícia i resident a Madrid.
Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita
Santiago Casares Quiroga
Santiago Casares Quiroga
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i advocat gallec.
Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…
Inés de Castro
Història
Noble gallega, filla de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos.
Anà a Portugal amb el seguici de Constança Manuel, muller del fill gran d’ Alfons IV , Pere Sostingué amb aquest relacions amoroses i, morta Constança 1345, s’hi casà secretament 1354 i en tingué diversos fills La influència d’Inés i dels seus germans un dels quals fou posteriorment comte d’Arraiolos a la cort provocà una forta oposició, i el rei li feu donar la mort En accedir al tron, Pere feu públic el matrimoni i la feu enterrar solemnialment a Alcobaça La seva figura fou aviat mitificada i ha tingut una gran tradició literària destaquen el poema de García de Resende, la tragèdia d’…
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
pacte de Sant Sebastià
Història
Conveni polític entre els dirigents de l’oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, formalitzat a Sant Sebastià el 17 d’agost de 1930, amb l’objectiu de coordinar l’acció comuna per a l’enderrocament del règim i la instauració de la República.
Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto…
José Patiño y Rosales
Història
Estadista i funcionari, col·laborador de Felip V d’Espanya.
Germà del primer marquès de Castelar, fou cavaller d’Alcántara i de Sant Jaume De família originàriament gallega, s’educà al Milanesat es féu jesuïta, orde que després abandonà, on el seu pare, Lucas Patiño e Ibarra, era veedor general de l’exèrcit Allí el conegué el primer Borbó hispànic, que el portà a la seva cort, després de la batalla Luzzara 1702 En la guerra de Successió d’Espanya començà la carrera administrativa, amb la intendència d’Extremadura 1711, i fou el primer que exercí aquest càrrec a l’Estat espanyol, segons el pla Bergeyck El ministre francès Orry el destinà…
Isabel I de Castella

Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…