Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
gentilhome
Història
Noble afectat al servei de la cort o d’un dignatari de primer ordre.
En aquest sentit hi havia el gentilhome de boca , adscrit a la taula del rei, el gentilhome de caça que assistia a les diversions venatòries, i el gentilhome de cambra , que l’ajudava en la cambra i portava com a distintiu una clau d’or
gentilhome
Història
Home de llinatge generós.
Als regnes hispànics hom emprà aquesta denominació a partir del s XV per influència italiana o francesa
Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura
Història
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí.
Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura
Narcís Descatllar i de Sarriera
Història
Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà
José Miguel de Carvajal y Manrique
Història
Polític, tercer duc de San Carlos.
Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats
Jaume Josep de Rossell i Rocamora
Història
Noble.
Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola
Felip d’Erill i de Sentmenat
Història
Cavaller de Sant Jaume.
Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat
Agustí de Copons i de Copons
Història
Segon marquès de Moja.
Fill de Ramon de Copons i de Grimau, fou un dels fundadors de l’ Acadèmia Desconfiada 1700 Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Castella a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament de Barcelona El seu fill, Josep de Copons i d’Oms 1719-90, quart marquès de Moja per mort del seu germà Gaietà Lluís, feu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona Era germà de Pere de Copons
Josefina
Història
Emperadriu dels francesos.
Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’…
donzell
Història
Al Principat de Catalunya, a la baixa edat mitjana, membre inferior de l’estament militar en certa manera equivalent al generós o home de paratge del Regne de València i a l’infançó del d’Aragó.
El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat…