Resultats de la cerca

Cap de l’exèrcit i president de la república del Transvaal, dirigí la guerra dels bòers S'exilià a Europa, però no obtingué cap ajut governamental, malgrat la simpatia general per la causa dels bòers

Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori Asociaciones Profesionales de Estudiantes Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics

Durant la Segona Guerra Mundial milità en l’oposició, partidària de l’Eix Diputat del partit nacionalista 1953, fou ministre de justícia 1961-66 i de policia 1966 Braç dret de Hendrik Frensch Verwoerd , el 1966 el succeí com a cap del partit i primer ministre i en continuà la política d' apartheid En les eleccions de l’any 1977 el seu partit assolí una gran majoria al parlament, en bona mesura per l’aïllament internacional del país El 1978 dimití i fou succeït per Pieter WBotha tanmateix, fou elegit president de la república, però hagué de dimitir el 1979, arran d’un escàndol …

Afiliat al partit socialdemòcrata des del 1930 i diputat 1936-38 i 1944-47, des de la presidència de la comissió governamental per a la planificació econòmica i el ministeri de comerç i indústria 1945-47 fou un dels impulsors de l’anomenat model suec del socialisme Secretari executiu de la Comissió Econòmica de l’ONU per Europa 1947-57, professor d’economia política 1933-50 i d’economia internacional 1960-67 a la Universitat d’Estocolm, destaquen els seus estudis sobre els problemes del desenvolupament Monetary Equilibrium 1939, An American Dilemma 1944, An American Dilemma…

El 1923 celebrà el seu I Congrés Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926 A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975 El VIII Congrés del PCP novembre del 1976 es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les altres…

Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el món…

Fou elegit rei per les corts 16 de novembre de 1870 i proclamat el 2 de gener de 1871 Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868 Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren…

Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida…