Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
aceh
Etnologia
Història
Individu pertanyent al poble que constitueix la gran majoria de la població de l’antic soldanat d’Aceh, a l’extrem nord-occidental de Sumatra.
Els acehs són d’origen indonesi, agricultors i experts navegants i guerrers de religió musulmana Llur llengua pertany al grup indonesi i és semblant al batak i el malai i molt influïda per l'hindi Han conservat durant molt temps una gran independència respecte als diversos governs de l’illa i amb consciència de llur personalitat de grup
macedonià | macedoniana
Història
Individu d’un grup d’heretges del segle IV, coneguts també per pneumatòmacs, que negaven la divinitat de l’Esperit Sant.
El cap del grup fou Eustasi de Sebaste i no pas el bisbe Macedoni Combatuts doctrinalment per Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, foren condemnats en el concili de Constantinoble 381
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
La Cagoule
Història
Nom donat al Comité Secret d’Action Révolutionnaire, organització francesa d’extrema dreta composta, entre altres, per dissidents d’Action Française, que actuà entre el 1932 i el 1940; els cagoulards es proposaven d’enderrocar el règim republicà mitjançant el terrorisme.
Durant la Segona Guerra Mundial una gran part dels seus membres i el seu dirigent, Eugène Deloncle, collaboraren amb el govern de Vichy un grup de dissidents, però, actuà amb la resistència
txitximeca
Història
Individu d’unes tribus nòmades, ferotges i salvatges, anomenades txitximeques (equivalent a bàrbar) per oposició als tolteques civilitzats, que envaïren el Mèxic precolombí sota les ordres del llegendari Xòlotl, durant el període de decadència de l’imperi tolteca (1224).
Pertanyien, probablement, al grup otomí Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco 1327 d’un grup de mixteques mixteca, que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala 1357-1409, s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II 1516 La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors L’obra arquitectònica més…
Triple Aliança
Història
Tractat d’amistat signat a Hannover el 10 d’octubre de 1716 entre la Gran Betanya i França, al qual poc temps després (4 de gener de 1717) s’afegiren les Províncies Unides.
La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins…
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment installat al…
antisemitisme
antisemitisme Classificació per a la mort en el camp d’extermini d’Auschwitz
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una…
Pere Rosselló i Axet
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina