Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Thomas Jonathan Jackson
Història
Militar
General sudista nord-americà, conegut amb el nom de Stonewall Jackson
.
Es distingí a la guerra de Secessió Vencé Bull Run 1861 i 1862 i contribuí a guanyar la batalla de Fredericksburg 1862
Josep Canton
Història
Usurer milanès establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau 1810 per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia
ibn Wāǧib
Història
Alfaquí de València, membre de la puritana família dels Banū Wāǧib.
Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra ibn Ǧaḥḥāf, el qual substituí en el govern de la ciutat Restituït ibn Ǧaḥḥāf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'īn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per ibn Ǧaḥḥāf al rei de la taifa de Saragossa
Miquel de Subies
Història
Militar
Militar.
Fou desterrat de Barcelona 1704 per austriacista Quan el rei arxiduc Carles III entrà a Barcelona, alçà gent en armes i cooperà a guanyar Lleida per a la seva causa, juntament amb Manuel Desvalls Fou ennoblit per aquesta acció 1705 i ascendit a coronel Lluità a Aragó i es destacà en les preses de Mallén i Borja 1706 Morí poc després
Marc Pierre de Voyer d’Argenson
Història
Política
Aristòcrata i polític francès.
Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751
Bàrbara de Portugal
Història
Infanta portuguesa, filla de Joan V i de Maria Anna.
Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid
John Wilkes
Història
Política
Polític britànic.
Formà part de l’oposició democràtica al parlament, i fundà el periòdic North Briton Adquirí una gran popularitat amb motiu d’un procés per atacs a la política autoritària de Jordi III, però fou absolt Més tard, tanmateix, hagué d’exiliar-se a França 1764 Tornà l’any 1768, i després de guanyar diverses eleccions, que foren anullades, i de produir-se alguns aldarulls, pogué reincorporar-se al parlament 1774, on intervingué a favor de les colònies americanes
Luis de Moscoso-Osorio Hurtado de Mendoza y de Sandoval-Rojas
Història
Política
Polític.
Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma
Priscil·lià
Història
Cristianisme
Noble hispà, iniciador del priscil·lianisme
.
L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època
James Harold Wilson
Allan Warren (CC BY-SA 3.0)
Història
Política
Polític britànic.
Membre del partit laborista, n’esdevingué líder l’any 1963 Designat primer ministre en guanyar els laboristes les eleccions del 1964, aplicà una política d’austeritat econòmica, impulsà un programa de descolonització i intentà l’ingrés del seu país al Mercat Comú Europeu Derrotat pels conservadors 1970, hagué de dimitir, però tornà al poder l’any 1974 En complir 60 anys 1976 dimití tots els seus càrrecs i es retirà de la política activa Vinculat al món universitari i a diverses institucions culturals, publicà, entre altres obres, The Labour Government 1964-1970 1971, The…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina