Resultats de la cerca

Llur rei Etelbert assolí l’hegemonia de tota l’Anglaterra al sud del Humber ~593, però, a partir del s VII, el regne sucumbí, primer a la supremacia del regne de Mèrcia i posteriorment a la del de Wessex, al qual fou definitivament incorporat després de la invasió dels danesos 860

Des del segle V fou vassall de la Xina Sempre amenaçats pels vietnamites al nord, que saquejaren diverses vegades Viraya, els txams s’anaren retirant cap a les províncies meridionals i hagueren de combatre alhora contra els pirates javanesos de l’imperi Srivijaya segle IX Al segle XII maldaren per expandir-se cap al sud però, malgrat una breu ocupació d’Angkor 1117, el rei khmer Jayavarman VII sotmeté el regne de Txampa 1203-30 Els txams feren costat als vietnamites contra la invasió mongol segle XIII, però la ruptura es produí poc després i a la fi del segle XIV el regne fou sotmès pels…

El 1563 era habitat per 8 famílies morisques el 1574 fou agregat a la parròquia de l’Alcudieta del Comtat, acabada de crear

El castell de Montnegre s’alçava prop de l’església de Sant Martí de Montnegre, i deixà d’ésser habitat des del s XIV

Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n'Huguet Vell, que té al seu costat una capella del Roser

El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i…