Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Hārūn al-Rašīd
Història
Cinquè califa abbàssida (786-809).
Rebé tribut d’Irene i de Nicèfor I de Bizanci i sembla que trameté una ambaixada a Carlemany Ha assolit fama en la literatura com a heroi de diverses històries de Les mil i una nits Sota el seu mecenatge acollí a Bagdad nombrosos científics, literaris i músics
al-Ma’mūn
Història
Setè califa abbàssida (813-833).
Fill d’Hārūn al-Rašīd Mutazilita, patrocinà nombroses traduccions del grec d’obres filosòfiques i científiques
Muḥammad al-Amīn
Història
Sisè califa abbàssida (809-813).
El seu pare i antecessor, Hārūn al-Rašīd, a la seva mort 809, deixà l’imperi dividit entre els seus fills, i l’Iraq restà per a al-Amīn El seu califat es distingí per les continuades lluites que hagué de sostenir contra el seu germà al-Ma'mūn, a qui havia estat assignat el govern del Khorāsān Finalment fou vençut i mort per un soldat d’al-Ma'mūn
tulúnida
Història
Membre d’una dinastia que governà (868-905) Egipte, Síria i la Tripolitània, amb independència del califat de Bagdad.
El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell
tahírida
Història
Membre de la dinastia iraniana que governà el Khōrāsan amb capital a Nīšāpūr des del 820 fins al 873.
El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir 822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir 828-844 Ṭāhir ibn Ṭalḥa 844-862 Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa 862-873
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…