Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al s XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n'era descedent
vescomtat de Vilanova
Història
Denominació actual del vescomtat de Xelva ; li fou donada des de la fi del s XVIII, quan ja havia passat als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa.
Durant un curt temps també havia estat conegut com a vescomtat de Vilanova de Xelva
veguer de fora
Història
Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu
conspiració de Vilafranca de Conflent
Història
Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus
(1659).
L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el lloctinent de…
sentència arbitral de Baiona
Història
Decisió formulada per Lluís XI de França, que actuava de jutge (23 d’abril de 1463), amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.
En virtut de la sentència, Enric IV havia de tornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat de Catalunya Per part seva, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II La sentència, que fou admesa a Castella 29 abril i a Aragó 4 maig, no…
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
albarrana
Història
Antigament, torre que hi havia fora dels murs d’un lloc fortificat.
Servia per a la defensa i també com a talaia
freneria
Història
Carrer o barri on hi havia els obradors o les botigues de frener.
baronia de Petrés
Història
Jurisdicció senyorial que, amb facultat reial, el 1410 fou vinculada per Andreu d’Aguiló, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, als Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval
República Catalana
Història
Estat català creat a Barcelona el 16 de gener de 1641, per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat guerra dels Segadors.
Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué…