Resultats de la cerca

El 1930 dissolgué el Reichstag, en oposició als socialistes, i això facilità indirectament als nazis l’entrada al parlament Destituït per Hindenburg 1932, s’exilià als EUA 1933 El 1951 es repatrià i ocupà una càtedra a la Universitat de Colònia, fins el 1955, que tornà definitivament als EUA

Polític alemany Des del 1733 fou primer ministre d’August III, elector de Saxònia i rei de Polònia

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, per tal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

Fundador de la Christlich-Demokratische Union CDU a Hessen 1945, fou vicepresident del comitè director del Consell d’Europa i vicecanceller del govern federal del 1956 El 1961 passà a la presidència del seu partit

Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una estabilitat…

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi de la…

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els representants d’…

Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer…