Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
burggravi
Història
Al Sacre Imperi, governador o administrador d’un burg o d’una ciutat amb castell per compte de l’emperador (com a Nuremberg) o d’un príncep eclesiàstic o laic.
Sovint els burggravis tenien funcions judicials tant en matèria civil com criminal Amb el temps el càrrec esdevingué hereditari
rajà
Història
Príncep feudal de l’Índia i de Malaca.
Consagrat per un ritu especial rājasūya , era investit cap guerrer i religiós, representant directe d’Indra Normalment hereditari, hom l’anomenava maharajà
vogtat
Història
Territori sota l’administració d’un vogt
.
El vogtat més característic fou el territori entre Saxònia i Baviera, que precisament s’ha denominat Vogtland, administrat amb caràcter hereditari pel llinatge dels Weida
Primera República Francesa
Història
Període de la història de França que va des del 21 de setembre de 1792 al 18 de maig de 1804.
Hom hi distingeix el període de la Convenció Nacional 1792-1795, el del Directori 1795-99 i el del Consolat 1799-1804, que donà pas a l’imperi hereditari de Napoleó I
tresorer general
Història
Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents del seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller; no tenia vot en els negocis de justícia —era conseller de capa i espasa— però sí en els de gràcia.
Aquest càrrec fou creat per Felip II de Castella amb el caràcter de perpetu i hereditari a favor de Pedro Fernández de Cabrera y Bobadilla, segon comte de Chinchón, que fou succeït pel seu fill, net i besnet, mort el 1665
premíslida
Història
Membre de la dinastia bohèmia fundada, a començament del segle VIII, per Přemysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa.
Fundadors de l’estat bohemi al començament del segle X, els premíslides prengueren, sota Vladislau II, el títol de rei, que esdevingué hereditari amb Otakar I La dinastia s’extingí el 1306 i el seu representant més illustre fou Venceslau
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
Albert I de Prússia
Història
Primer duc a Prússia (1525-68) i darrer gran mestre de l’orde dels cavallers teutònics (1511-25).
Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
baronet
Història
A la Gran Bretanya, noble de rang immediatament inferior al par.
El títol de baronet és hereditari i comporta l’ús de l’apellatiu sir Fou creat a Anglaterra per Jaume I el 1611 per tal de finançar la colonització de l’Ulster fou estès a Irlanda el 1619 A Escòcia fou creat, independentment, el 1625