Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Tennessee Valley Authority
Història
Organisme creat el 1933 en el marc del New Deal, que construí un sistema de preses reguladores del riu Tennessee.
El nou sistema permeté l’aprofitament de l’aigua per a regadiu i per a la producció d’electricitat i possibilità la industrialització i el creixement econòmic de l’estat de Tennessee i de sis estats més que formen la conca hidrogràfica del riu Tennessee
Dionisio de Alcedo y Herrera
Història
Funcionari reial a les Índies.
Després d’haver treballat amb el virrei arquebisbe Diego Ladrón de Guevara, a Lima 1710, i al Tribunal de Cuentas de Lima 1712, fou nomenat president de l’Audiència de Quito 1728-36 i de l’Audiència de Panamà 1741-47 Els darrers anys de la seva vida es dedicà a escriure diversos informes i descripcions de les terres americanes Cal remarcar el Compendio Histórico de la Provincia de Guayaquil 1741 i la Descripción Hidrográfica y Geográfica del distrito de la Real Audiencia de Quito inèdit
Pere Mias i Codina
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del…
Rafael Ulled i Altemir
Història
Història del dret
Polític, advocat i enginyer, germà de Jesús i Josep.
Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació …
Herbert Clark Hoover

Herbert Clark Hoover
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà.
Graduat en enginyeria de mines el 1895, des del 1914 es dedicà a organitzar tasques humanitàries, entre les quals la distribució d’aliments a Europa en la postguerra Secretari del departament de comerç 1921, com a president de la comissió hidrogràfica del Colorado hi féu construir la presa 1930-36 que des del 1947 duu el seu nom Afiliat al partit republicà, el 1928 guanyà les eleccions a la presidència dels EUA Davant de la depressió del 1929, el seu liberalisme l’impedí aprovar la intervenció estatal per a mitigar les conseqüències de la crisi Derrotat per FDRoosevelt el 1932,…
Antoni Bergós i Massó
Història
Política
Agronomia
Dret
Enginyer agrícola i advocat.
Líder d’Acció Catalana a Lleida Desplegà una gran activitat cívica promogué i impulsà institucions Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en creà d’altres Sindicat d’Advocats, i la Biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes, i creà i dirigí publicacions de caràcter cultural Vida Lleidatana i polític Occident Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola 1928, a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial 1932 i de la…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…