Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
comitiva
Història
Grup d’homes lligats a un cap guerrer, príncep o senyor territorial per un vincle de clientela militar.
La comitiva assolí un gran desenvolupament entre els pobles germànics sense hipotecar llur llibertat, molt homes lliures s’unien a un cap militar o a un noble i l’acompanyaven en les expedicions en canvi de protecció, armament i queviures Aquesta institució pervisqué en els regnes germànics sorgits del desmembrament de l’imperi Romà ha estat considerada com un precedent del règim feudal
lliga de Cambrai
Història
Aliança formada (1508) per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa
Berenguer de Vilaragut i de Boïl
Història
Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià.
Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…