Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
ducat de Caiazzo
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Caiazzo (Campània), concedida per Ferran I de Nàpols al seu fill il·legítim Ferran d’Aragó, comte d’Arena, que el 1503 feu capítols matrimonials amb Castellana de Cardona i de Requesens, germana de l’almirall Ramon de Cardona.
Hom el confon sovint amb el seu germà homònim duc de Montalto
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de…
marquesat de les Palmes
Història
Títol concedit a Sardenya el 1627 a Lluís d’Aragall òlim de Gualbes i Bellit, primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d’Aguafria i Monestir, al mateix regne.
El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer
Gordià I
Història
Emperador romà (238).
Procònsul d’Àfrica, fou elegit pels grans propietaris i compartí l’imperi amb el seu fill homònim El senat n'aprovà l’elecció, però Capellià, legat de Maximí, hi intervingué i vencé el fill Gordià I se suïcidà
referendari | referendària
Història
Dret
Funcionari públic que amb la seva signatura legalitza un despatx o document subscrit abans pel superior.
La denominació prové del funcionari homònim que, entre els romans, referia a l’emperador les peticions dels ciutadans, transmetia als jutges el parer de l’emperador i acomplia diverses missions de secretari Passat a les corts medievals, el títol ha romàs per al secretari del tribunal de la Signatura Apostòlica, a la cúria romana
Ḥayyim Weizmann
Història
Política
Químic i polític israelià.
Professor de química a Ginebra 1900-03 i a Manchester 1903-16, dirigí els laboratoris de l’almirallat britànic 1916-19 Sionista, obtingué la declaració de Balfour 1917 del govern britànic President del moviment sionista 1920 i de la Jewish Agency 1929, ho fou també de l’estat d’Israel 1948-52 Fou director de l’institut homònim de ciències de la Universitat de Rehovot
Pau Miralles
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, que signà sovint Federico Miñana.
Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926
,
baronia de Rugat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo