Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Husayn ibn Manṣūr al-Hallāǧ
Història
Místic musulmà.
Predicà en nombrosos països islàmics 896-908 Establert a Bagdad, tingué un gran nombre d’adeptes Enfrontat amb l’ortodòxia sunnita, que l’acusà de divulgar els secrets de la mística i de prescindir de la necessitat d’intermediaris entre Déu i l’home, fou empresonat i martiritzat És considerat un dels grans místics de l’islam, i la seva tomba encara avui és venerada a Bagdad
Muḥammad ibn al-Hanafiyya
Història
Fill d’‘Alī ibn Abī Tālib i d’una dona de la tribu dels Banū Hanīfa.
Germanastre de Husayn, a la mort d’aquest 680 fou elegit imam i maḥdī per la branca extremista del xiisme
safàvida
Història
Membre d’una dinastia musulmana xiïta que governà Pèrsia del 1502 al 1736.
Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la…
guerra del Golf Pèrsic
Història
Militar
Conflicte bèl·lic que es produí del 17 de gener al 28 de febrer de 1991, entre l’Iraq i una coalició militar de 29 estats encapçalada pels EUA i agrupada sota la bandera de l’ONU.
L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq i, posteriorment, una…
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’…
Carlemany
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Carlemany_Cascalls.jpg)
Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…