Resultats de la cerca

Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651 Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic en la causa de beatificació de Ramon Llull Gaudí de fama com a orador Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull 1645

Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès  La heredera astuta o la más sutil currutaca  Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la  Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós suposadament…

Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…

Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-hi cal provar…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…