Resultats de la cerca

Comte de Starhemberg Assolí el grau de general i el 1703 fou nomenat cap de les tropes imperials a Itàlia, durant la guerra de Successió El 1706 fou destinat a Hongria, on lluità contra Ferenc Rákóczy i els independentistes hongaresos, els quals derrotà 1708 Aquest any fou traslladat a Catalunya, on fou cap de les forces austriacistes 1708-13 El 1712 assetjà Girona per a recuperar-la de mans dels filipistes, però havent rebut a la darreria de novembre o al principi de desembre l’ordre de preparar l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, alçà el setge quan la…

Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…

Amb caràcter extraordinari dos consellers d’estat imperials amb el títol d' intendents els barons de Gérando i de Chauvelin foren enviats a Catalunya el 1812, a fi d’instaurar-hi una administració civil francesa

El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago

Després d’una dura i aferrissada lluita, els exèrcits francovenecians, comandats pel mariscal Gian Giacomo Trivulzio, s’imposaren a les tropes imperials de Maximilià Sforza en una victòria que comportà l’establiment dels francesos a la Llombardia tractat de Noyon, 1516

Els conjurats, sota el crit-consigna de Νίκα ‘venç', s’enfrontaren amb les tropes imperials, però foren vençuts, gràcies a la voluntat de Teorodora i al comandament enèrgic de Belisari Hom creu que en aquest aldarull moriren prop de 30 000 homes

Comte de Campo i duc de Lucera Famós pel saqueig de Màntua 1630, fou mariscal de les forces imperials durant la guerra dels Trenta Anys Conspirà contra Wallenstein i el succeí en el comandament En fou destituït el 1645, en ésser derrotat pels suecs

Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta

En són exemples la Star Chamber anglesa 1540-1644, destinada a vetllar per la seguretat de l’estat la Chambre Ardente francesa de l’Antic Règim 1547, per a jutjar els criminals d’estat, o la Reichskammergericht o Cambra Imperial 1495-1806, per a resoldre les qüestions entre els estats imperials

Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià