Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
baronia d’Oliola
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al s XII, pertanyia als Puigverd i al s XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig.
El 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, que la incorporà al seu patrimoni
Alfons III de Portugal
Història
Rei de Portugal (1248-79).
Fill segon d’Alfons II Prosseguí la reconquesta i incorporà l’Algarve a Portugal El seu sobrenom prové de les reformes de tipus econòmic
Idrīs ibn Yūsuf ‘Abd al-Mu’mīn
Història
Militar
Almirall almohade, oncle del califa al-Nāṣir.
El 1202 comandà l’esquadra que des de Ceuta envaí Menorca El 1203 partí de Dénia al capdavant de l’expedició que destronà el darrer representant almoràvit de les Illes, ‘Abd Allāh ibn Ġāniya, i les incorporà a l’imperi almohade
Guillem I d’Atenes
Història
Tercer duc d’Atenes (1280-87) i senyor de Livàdia.
Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia
Unió Protectora Mercantil
Història
Societat que reuní els dependents de comerç mallorquins, fundada a Palma el 1889.
Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933, sense, però, adscriure's mai a cap central sindical Publicà Unión Protectora Mercantil 1900-12, revista quinzenal
ducat de Peñafiel
Història
Títol senyorial concedit el 1395 a l’infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya-Aragó), fill del rei Joan II de Castella.
El cedí al seu fill l’infant Joan després rei Joan II de Navarra i de Catalunya-Aragó —motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel —, a qui fou confiscat 1429 pel rei Joan II de Castella, que l’incorporà a la corona
ducat de Saxònia-Marksuhl
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1662, a favor de Joan Jordi I (mort el 1686), fill tercer del duc Guillem I de Saxònia-Weimar.
Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar
ducat de Saxònia-Gotha
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Frederic II (mort el 1595), fill gran de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
Incorporà el ducat de Saxònia-Altenburg el 1672 i des del 1675 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Gotha-Altenburg El 1680 se'n separaren diversos territoris per a formar ducats independents, i durà fins el 1825, que Gotha fou unit al ducat de Saxònia-Coburg i Altenburg al de Saxònia-Hildburghausen
Oleg
Història
Príncep de Kíev.
Cap vareg, succeí el seu pare, Rurik , en el principat de Novgorod ~879 Hàbil polític i guerrer, hi incorporà Smolensk i conquerí Kíev ~882, de la qual fou el primer príncep Al capdavant d’una coalició de tribus eslaves atacà Bizanci 907 i obtingué un tractat comercial que afavorí el desenvolupament de Kíev
ducat de Saxònia-Meiningen
Història
Estat independent creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Bernat I (mort el 1706), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
El 1825 incorporà part del ducat de Saxònia-Hildburghausen i la totalitat del de Saxònia-Saafeld i passà 1826 a denominar-se ducat de Saxònia-MeiningenHildburghausen Des del 1871 fou membre de l’imperi Alemany i el 1918 deixà d’existir, en proclamar-se la república, i fou annexat al land de Turíngia el 1920
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina