Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…
zenata
Història
Individu d’una tribu berber nord-africana.
Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de Còrdova per tal…
sefardita
Fragment d’un tractat de filosofia, en català, escrit en alfabet hebreu, dels segles XV-XVI
© (Biblioteca vaticana, ms. hebr. 375) Arx
Història
Individu de la comunitat jueva establerta a la península Ibèrica (Sefarad) i cadascun dels seus descendents d’ençà de llur expulsió el 1492.
L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…
alemany | alemanya
Història
Individu d’un poble de llengua germànica establert, en la seva major part, a l’Europa central.
La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…
Revolució de Setembre del 1868
Història
Moviment revolucionari, conegut també amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74).
La inadequació del règim polític isabelí a les necessitats del procés industrialitzador, palesat des dels primers anys del decenni de 1860, es féu més evident arran de la crisi econòmica del 1866 i féu adoptar a la burgesia industrial i financera una actitud contrària a aquell D’altra banda, per l’agost de 1866, a Oostende, i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…