Resultats de la cerca

Favorit de l’emperadriu Teodora, la induí a restaurar el culte de les icones iconoclàstia Cap del govern durant catorze anys, fou fet assassinar per Miquel III, per instigació de Bardas , germà de Teodora

Fundador de la branca Borbó-Condé Adherit al calvinisme, fou condemnat a mort pel fet d’haver participat en la conjuració d’Amboise La mort de Francesc II 1560 li salvà la vida Cap dels hugonots, fou vençut a Jarnac 1569 i assassinat per instigació del duc d’Anjou

Distingit en l’agitació política a l’Amèrica Central i a la Gran Bretanya Dirigí la delegació soviètica a Canton 1924 Fou conseller de Sun Yat-sen i participà en l’organització del Guomindang Per instigació de Chiang Kaishek fou expulsat de la Xina 1927 De retorn a l’URSS, desaparegué l’any 1951 Fou rehabilitat l’any 1956

Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic

Espia 1809 del conseller d’estat, baró de Pasquier, més tard fou cap d’una brigada de policia formada per antics presidiaris Abandonà el cos el 1827, i hi reingressà el 1832, però en fou foragitat per instigació al robatori Participà en la revolució del 1848, al costat de Lamartine, del qual, però, no obtingué cap càrrec Les seves memòries 1828 inspiraren Balzac, sobretot en Vautrin Morí en la pobresa

Comte de Sarsfield Es distingí durant la guerra contra Napoleó i després en la primera guerra Carlina, en què operà per Navarra Fou assassinat a Pamplona pels homes dels cossos francs 26 d’agost, en el conjunt de revoltes que es produïren a l’exèrcit del Nord pel retard en les pagues, les repercussions del motí dels sergents de La Granja i la proclamació de la nova constitució 1837 i per instigació de provocadors carlins

Fill de Pere Boïl i Castellar El 1401 Antoni Canals li dedicà la seva traducció del De providentia de Sèneca Implicat en les lluites de les bandositats valencianes, fou assassinat per Berenguer de Reixac, per instigació de Joan de Pertusa i de Gilabert de Reixac, que foren executats, car l’assassí havia fugit El seu sepulcre, bell exemplar gòtic procedent de la sala capitular del convent de Sant Domènec de València, és conservat al Museo Arqueológico Nacional de Madrid

Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo

Es féu franciscà a la ciutat de Mallorca a instigació del seu amic Alfonso Rodríguez El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lulliana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a la ciutat de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli Residí a Roma fins a la mort

Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca