Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol fou adoptada pel carlisme i significava el rebuig de les idees liberals sorgides durant la guerra contra Napoleó i el retorn a la monarquia absoluta, basada en la tesi de la legitimitat de la llei sàlica, el dret diví de la monarquia i, pr tant, la defensa aferrissada de la religió catòlica i de les seves institucions, idees que ja es troben presents en els moviments reialistes del Trienni Liberal i en la guerra dels Malcontents, al Principat Posteriorment, aquesta doctrina cercà una justificació històrica en la identificació de la monarquia absoluta amb una suposada…

Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

Reclamat per les institucions catalanes des del segle XVI, les seves funcions foren exercides de fet per l’ audiència reial , creada per Ferran II el 1493 El Tribunal de Contrafaccions té l'origen en les Corts de 1701-1702 convocades per Felip V d’Espanya  i ratificades en les de 1705-1706, convocades per  Carles VI Tot i les dificultats sorgides arran de la guerra de Successió , funcionà fins a l’abolició de les institucions catalanes, però la major part de la documentació fou destruïda després de la derrota del 1714, molt probablement per les autoritats…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…

Aquesta abolició era una violació flagrant dels juraments de Lluís XIII i del mateix Lluís XIV de respectar les institucions polítiques de les terres catalanes incorporades a l’Estat francès Alhora era creat el Consell Sobirà del Rosselló

En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles…

La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme

Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, Vocabulario del dialecto murciano 1932, La reconquista de Orihuela 1934, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro universitario y humanístico en España 1945