Resultats de la cerca

Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901

Treballava de tipògraf a Londres i, assabentat de les persecucions que els anarquistes sofrien a la península Ibèrica procés de Montjuïc, decidí d’atemptar contra Antonio Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol A París rebé ajut econòmic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans Anà a Madrid, on fingí d’ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Águeda Àlaba, on l’assassinà disparant-li tres trets 8 d’agost de 1897 Fou condemnat a mort i executat a garrot

L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la revolta i Aben…

Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…

Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme…