Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni reial A…
Vicenç de Frígola i Xetmar

V. Frígola, intendent de Catalunya, de V. López
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar; probablement pare o oncle de Pasqual Frígola i Ahis.
El 1824 era intendent de l’exèrcit de Catalunya Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña 1824, primer nomenclàtor dels municipis del Principat
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc…
Étienne de Ponte d’Albaret
Història
Intendent (1698-1709) i primer president del Consell Sobirà del Rosselló (1698-1718).
Anteriorment havia exercit altres càrrecs polítics a Pinerolo, plaça francesa del Piemont, i a Rouen Normandia Establí el 1708 una fira bisetmanal a Bellaguarda, Montlluís i al fort dels Banys per al proveïment dels soldats d’aquestes guarnicions És autor d’una Mémoire de la Généralité de Perpignan ou province de Roussillon 1710 Durant la seva intendència fou introduït l’ús de la llengua francesa en els actes públics El seu fill Antoine-Marie de Ponte d’Albaret Pinerolo 1691 — Perpinyà 1750 fou cavaller del rei de França i exercí igualment el càrrec de primer president, per…
prefecte
Història
Als Països Catalans, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 (al Rosselló, el càrrec hi fou introduït el 1790 durant la Revolució Francesa).
Equivalia al càrrec antic de corregidor i intendent de província i era subordinat a l’intendent de la zona respectiva li eren subordinats els sotsprefectes de districte El 1813 hom reduí el nombre de prefectes a dos
Germain Camus de Beaulier
Història
Militar
Militar francès nomenat intendent del Rosselló el 1676.
Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar El 1681 fou nomenat comissari general de l’artilleria de França
Josep Jáudenes i Nebot
Economia
Filosofia
Història
Militar
Il·lustrat, intendent de l’exèrcit i regne de Mallorca.
Fou membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca És autor de diverses memòries sobre l’agricultura 1797 i la ramaderia a Mallorca 1798 i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç 1798 i 1802
zelador
Història
Membre del cos de zeladors de les finances reials, creat pel setembre del 1837 per la Junta Superior Governativa de Berga com a cos auxiliar de les forces carlines del Principat.
Tenia com a missió principal la persecució del contraban, restar al servei de l’intendent i protegir la població civil El cos de zeladors era format per vuit companyies i una plana major
José María de la Cruz Prieto
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Participà en els principals fets de la independència xilena Fou ministre de guerra i marina 1830 i 1841-42, governador de Valparaíso 1842 i intendent de Concepción 1848 Capitanejà la insurrecció del 1851, en què fou vençut
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…