Resultats de la cerca

Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798 Quan fou aprovada l' Act of Union , que abolia el parlament irlandès 1800, treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà 1823, amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris irlandesos protestants o d’origen britànic, i, obtinguda l’emancipació dels catòlics Catholic Relief Bill , 1829, ingressà a la…

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès

El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party

Fundador de L’Avenir 1830, defensà la causa dels irlandesos i polonesos i la llibertat de l’Església Fou cap dels catòlics liberals, però, després del fracàs de les eleccions del 1857, abandonà l’activitat política És autor de Les Moines d’Occident depuis saint Benoît jusqu'à saint Bernard 1860-67

Nomenat cap de l’estat major imperial durant la Primera Guerra Mundial, afavorí la creació del comandament unificat interaliat Acabada la guerra, abandonà l’exèrcit i fou elegit diputat unionista als Comuns Fou assassinat per nacionalistes irlandesos, a causa de la seva actitud radical a favor de la unió de l’Ulster amb la Gran Bretanya

Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació

Fervent defensor dels drets dels treballadors irlandesos, collaborà amb James Larkin en la formació de sindicats i en les lluites obreres El 1914, essent cap del socialisme irlandès, denuncià la Primera Guerra Mundial com una lluita entre interessos capitalistes Dirigí l’assalt a l’edifici de correus de Dublín i proclamà la Primera República d’Irlanda 1916 Fracassada la revolta, fou detingut i executat

Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès