Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
escuder
Història
A l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ésser armat cavaller; estava al servei d’un cavaller, que acompanyava portant-li l’escut, o de la casa reial (escuders de la cambra, copers, talladors, etc).
Constituïa l’últim esglaó de la jerarquia nobiliària
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del segle XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia…
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
sebastocràtor
Història
Títol de l’Imperi Bizantí, creat el 1081 per Aleix I Comnè a favor del seu germà Isaac.
En la jerarquia bizantina, el sebastocràtor ocupà el primer grau —fou, per tant, superior al rang de cèsar—, fins que, el 1163, Manuel I creà el nou títol de dèspota
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
capità | capitana
Història
A l’alta edat mitjana, en la jerarquia feudal, gran feudatari; magnat.
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
Consell de Regència
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol creat per la llei orgànica de l’estat de 1967.
Era compost pel president de les corts, el prelat de major jerarquia i antiguitat que fos conseller del regne i pel capità general La seva missió era d’assumir el poder en cas de mort o incapacitat declarada del cap d’estat A la mort del general Franco 20 de novembre de 1975 assumí el poder, i l’exercí fins a la proclamació del rei Joan Carles I, el dia 22 del mateix mes Fou suprimit per la Constitució del 1978
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
ras
Història
Títol (‘cap’) més elevat de la jerarquia estatal a Etiòpia, després del de negus.
Originàriament, designava el cap feudal de la província, però del s XVI ençà ha correspost al càrrec més important de la cort, que a més de grans poders civils i militars ha suposat la senyoria sobre amplis territoris