Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Josefina
Història
Emperadriu dels francesos.
Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’…
marquesat de Rioflorido
Història
Títol concedit el 1793 al noble oriolà Francesc Viudes i Maltès de Vera, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família
Lluís I d’Holanda
Història
Rei d’Holanda (1806-10).
Germà petit de Napoleó I, aquest el casà 1802 amb la filla de la seva muller Josefina, Hortènsia de Beauharnais , i el feu rei d’Holanda Abdicà per desacord amb el blocatge continental i s’exilià a Àustria i a Suïssa
Enric I de Luxemburg

Enric I de Luxemburg
© Casa Reial de Luxemburg
Història
Gran duc de Luxemburg i duc de Nassau.
Fill de Joan I de Luxemburg i de la Gran Duquessa Josefina-Carlota de Bèlgica Primogènit de quatre germans, el 1981 es casà amb María Teresa Mestre y Badía, de família cubana exiliada El 1998 fou designat lloctinent representant títol que comportava l’assumpció de la majoria dels poders del sobirà i l’any 2000 succeí el seu pare
la Malmaison
Història
Castell edificat el 1622 a Rueil-Malmaison.
Fou reformat en estil Imperi per PPercier i ChFontaine quan passà a ésser propietat de l’emperadriu Josefina Des del 1815 pertangué a diferents particulars, fins que l’any 1906 esdevingué propietat de l’estat, que el convertí en Musée National de Malmaison Guarda peces de l’època napoleònica, com ara pintures de JLDavid, FGérard i Girodet-Trioson, i mobles i porcellanes Imperi
Frederic X de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca.
Fill de la reina Margarida II , fou coronat rei el 14 de gener de 2024 després de l’abdicació de la seva mare El 2004 es casà amb l’advocada i publicista australiana Mary Elizabeth Donaldson Hobart, Tasmània, 5 de febrer de 1972, que adoptà el nom de Maria de Dinamarca, i amb qui té quatre fills Cristià, príncep hereu, Elisabet, i els bessons Vicenç i Josefina
Agustí de Letamendi
Història
Literatura
Periodisme
Política
Diplomàtic, escriptor i periodista.
Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’amnistia de la…
Hortènsia de Beauharnais
Història
Reina d’Holanda, filla del vescomte Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie, més tard muller de Napoleó I.
Aquest la casà 1802 amb el seu germà Lluís per adoptar llur successió, i el 1806 els nomenà reis d’Holanda Llur tercer fill esdevingué l’emperador Napoleó III de França
Eugène de Beauharnais
Història
Príncep imperial francès (1805), príncep de Venècia (1807) i gran duc de Francfort (1810), fill d’Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie.
Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…