Resultats de la cerca

En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars

Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana , fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía 1906-10, fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros , i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica s’exilià més tard a París Diputat provincial 1915 i conseller de treball de la Mancomunitat 1917-19, sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí “Revolución…

Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…

Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…