Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
judici de Déu
Història
Institució medieval consistent en proves diverses, a les quals hom sotmetia un acusat o les parts litigants per establir-ne la culpabilitat, per saber qui deia la veritat o qui tenia raó.
Venien del dret germànic l’Església n'admeté l’ús durant l’edat mitjana, i les reprovà després a causa de llur evident temeritat teològica
Joan Rull i Queraltó
El judici a Joan Rull i Queraltó, segons una il·lustració publicada a “La Campana Catalana”
© Fototeca.cat
Història
Terrorista.
Després de mantenir relacions amb els grups anarquistes barcelonins en 1901-05, fou empresonat acusat d’haver collocat una bomba Tanmateix, poc després aconseguí un lloc de treball a l’ajuntament, conegué el comte de Güell i a través d’aquest el governador civil, al qual s’oferí com a confident Ossorio y Gallardo acceptà els seus serveis i entre el desembre de 1906 i el maig de 1907 sembla que la major part de les bombes que esclataren a Barcelona foren fabricades i collocades pel mateix Rull Finalment, en voler extorsionar el governador, fou detingut, jutjat i executat a la presó Model de…
Guifré I de Girona
Història
Vescomte i comte de Girona.
Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, de Fonteta, del 850 Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d’ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848 El seu govern no anà més enllà del 853
ordalia
Història
Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o la innocència d’un acusat.
El nom anglosaxó ordāl ‘judici’ en palesa, si no l’origen, sí la popularitat a l’Europa central Les invasions germàniques n'escamparen l’ús a tot l’antic imperi Romà, on rebé també el nom de judici de Déu En la mentalitat primitiva, en què dret i religió es confonen, les ordalies constitueixen el judici per excellència, en el qual Déu mateix pronuncia la sentència a través d’una prova Revesteix també forma endevinatòria equival a l'oracle Hom demana a la prova, en aquest cas, pronòstics mèdics, oportunitat d’un vot, etc Malgrat la varietat de formes pròpies de cada poble, hom pot resumir-les…
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
Guillem de Tarragona
Història
Fill hereu del normand Robert Bordet o d’Aguiló i de la seva muller Agnès.
Es casà amb Berenguera El 1149, juntament amb el seu pare, que es titulava príncep de Tarragona, i l’arquebisbe Bernat Tort, signà una carta de franqueses a tots els qui vinguessin a repoblar la ciutat de Tarragona A partir d’aquest moment, a causa de la senectut del seu pare, dirigí la política de la família normanda a Tarragona, cosa que el féu entrar en conflicte amb l’arquebisbe per qüestió de jurisdiccions i dominis 1151 això féu que l’arquebisbe renunciés el mateix any als seus drets sobre Tarragona a favor del comte Ramon Berenguer IV Mort el seu pare 1154/57, Guillem renuncià el títol…
Joel
Història
Bíblia
Profeta menor.
És conegut només pel seu llibre Aquest es divideix en dues parts la primera, en vers, tracta d’una invasió de llagostes, i la segona, en prosa, del judici de les nacions estrangeres
Francó
Història
Vescomte d’Osona, col·laborador de Guifré I el Pelós.
Pel setembre del 879 presidí un judici al Ripollès De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la de Vallfogona
Yosuke Matsuoka
Història
Política
Polític japonès.
Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici
marca
Història
Dret penal
En l’Antic Règim, senyal infamant que hom feia en el cos d’un delinqüent, amb ferro roent o bé escapçant-li un dit o un tros d’orella.
El fet d’ésser marcat era una prova de la reincidència del reu en el cas d’ésser sotmès a judici per una malifeta posterior, i portava aparionada l’aplicació de penalitats més greus moltes vegades, la capital Als Països Catalans, la marcada dels condemnats s’extingí a la darreria del s XVIII
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina