Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
Blaise de Monluc
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor occità en llengua francesa.
Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires 1592
Hatšepsut
Història
Reina de la dinastia XVIII (1503-1482 aC).
Filla de Tuthmosis I i muller de Tuthmosis II, actuà com a regent de Tuthmosis III durant dos anys i després es proclamà reina d’Egipte, acte que volgué justificar amb diferents escrits i relleus Ambiciosa i enèrgica, no féu cap campanya militar important, però fomentà el comerç i la recerca de minerals i féu bastir el conjunt monumental de Dayr al-Baḥrī
Sergej Mironovič Kostrikov Kirov
Història
Política
Polític rus.
S'afilià al POSDR el 1905 Participà en la guerra civil a la part del Caucas i de Transcaucàsia Fou ambaixador de la Rússia soviètica 1920 i membre del Comitè Central 1923 Collaborador pròxim de Stalin, el 1926 aquest el féu secretari del partit a Leningrad per depurar-lo El seu assassinat, del qual no es coneixen els veritables inspiradors, fou escollit per Stalin per justificar els processos de Moscou
Gomes Eanes de Zurara
Cronologia
Història
Cronista portuguès.
Continuà la Crónica de DJoão I , on fa referència a la conquesta de Ceuta, i escriví la Crónica dos Feitos da Guiné , que narra els primers viatges marítims dels portuguesos Amb estil hiperbòlic, ple de citacions clàssiques, fa el panegíric de la noblesa i defensa les empreses portugueses, vistes amb un cert desinterès al seu país Basant-se en l’esperit de croada, intentà de justificar els avantatges econòmics del comerç d’esclaus que enriquí la noblesa
Louis-Hyacinthe-Raymond de Saint-Sauveur
Història
Polític francès.
Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790
Josep M d’Alòs i de Móra
Història
Militar
Militar.
Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva…
Francesc Xavier de Llucià
Història
Política
Polític.
Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…