Resultats de la cerca

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal…

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…

Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas

Vers l’any 1000 el jutjat de Torres en comprenia vint, el d’Arborea, tretze, el de Càller, catorze, i el de Gallura, deu El nombre varià amb el temps

Li tocà de lliurar París als alemanys 1940 Nomenat alt comissari francès al Pròxim Orient, s’oposà als anglogaullistes El 1945 fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada pels treballs forçats, i morí a la presó

A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit…

Diputat pels alemanys dels Sudets al parlament txec 1935-38, fou, després de l’ocupació de Praga per Hitler 1939, secretari d’estat Principal responsable de la matança de Lidice i Lezaky, fou jutjat per un tribunal popular txec i executat

Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya