Resultats de la cerca

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

Llur rei Etelbert assolí l’hegemonia de tota l’Anglaterra al sud del Humber ~593, però, a partir del s VII, el regne sucumbí, primer a la supremacia del regne de Mèrcia i posteriorment a la del de Wessex, al qual fou definitivament incorporat després de la invasió dels danesos 860

Fill d’Eormenric, es casà amb Berta, filla del rei Caribert de París Es convertí al cristianisme i protegí l’Església anglosaxona Reconegut bretwalda , exercí el seu domini als altres regnes d’Anglaterra, al sud del Humber, i elaborà el primer codi de lleis anglosaxones El succeí el seu fill Edbald I

Participà en la guerra contra Irlanda 1692 i en la de Successió d’Espanya, en la qual derrotà la flota d’Índies i se n'apropià el tresor Vigo, 1702 fracassà en l’intent de prendre Barcelona maig del 1704 i conquerí Gibraltar després de derrotar Diego Salinas agost del 1704 El 1697 fou elegit diputat whig

Filla de Kharibert, rei de París, i d’Ingoberge En contreure matrimoni amb Etelbert, rei de Kent, fou estipulat que Berta, que era cristiana, podria practicar la seva religió amb aquest fi anà amb ella a Anglaterra Luidhard, bisbe de Senlis Així, el regne de Kent fou el primer que acollí els missioners enviats pel papa Gregori I 597

Cap de les forces britàniques al Canadà des del 1758, acabà la conquesta d’aquest país amb la presa de Louisbourg 1758 i de Montreal 1760 Posteriorment fou governador general del Canadà i, havent retornat a la Gran Bretanya el 1763, comandant en cap de l’exèrcit El 1776 li fou concedit el títol de baró

Prengué part en la guerra dels bòers i fou nomenat cap d’estat major imperial 1912 i promogut mariscal 1913 Comandà el cos expedicionari britànic al front occidental 1914-15 i fou nomenat cap de l’exèrcit de l’interior 1916-18 i virrei d’Irlanda 1918-21

Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine

Primer serví els holandesos, però, més tard, en refugiar-se el seu vaixell en un port de Kyūshū, fou fet presoner i esdevingué conseller del shōgun Ieyasu organitzà expedicions per compte del Japó

Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la guerra a…