De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista. La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine (1893), The Invisible Man (1897) i The War of the Worlds (1898). El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica (1909) i The New Macchiavelli (1911), sense excloure la crítica dels seus companys socialistes. El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com en The World of William Clissold (1926). Autor d’una curiosa autobiografia, Experiment in Autobiography (1934), treballà amb Julian Huxley i el seu fill gran, G.P.Wells, en una obra de divulgació científica, The Science of Life (1929-1930), i és autor d’obres històriques, com The Outline of History (1919), i de guions radiofònics i de cinema. És una de les figures literàries més prolífiques i polèmiques de la literatura anglesa del s. XX.
Herbert George Wells amb Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Novel·lista, polemista i reformador social anglès.