Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Lídia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, situada entre la Cària, la Frígia i la Mísia.
Ocupava els territoris compresos entre l’actual golf Edremit, al N, i el riu Küçük Menderes, al S Tingué la capital a Sardes Vers la meitat del s VI aC, la Jònia fou també incorporada a tots aquests territoris, després de la lluita de Cressus contra els grecs 560-546 aC Caiguda a mans de Cir, la regió es convertí en intermediària entre la civilització asiàtica i la grega, que fou afavorida pels diversos sobirans A l’època d’Alexandre, i posteriorment, sota la sobirania dels diàdocs, sofrí una profunda decadència, i només la capital conservà una certa esplendor, mantinguda encara a l’època…
Cressus
Història
Rei de Lídia (561-546 aC).
Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat…
Tissafernes
Història
Militar
General persa.
Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes
Ciaxares de Mèdia
Història
Rei de Mèdia (~624-~584 aC), fill de Fraortes.
Hagué d’acceptar la dominació dels escites, i l’aprofità per a entrenar el seu exèrcit en les tècniques guerreres d’aquells, sobretot en el tir d’arc a cavall Expansionà el regne mede fins a les muntanyes d’Anatòlia i el llac Van, i posteriorment reeixí a expulsar els escites de Mèdia Marxà després contra Assíria, assetjà Nínive i la prengué el 612 amb l’ajuda de Nabopolassar, rei de Babilònia L’expansió posterior del regne fou a les despeses de l’Urartu i de Lídia, amb la qual lluità molt de temps fins a arribar a un tractat de pau pel qual el seu fill i successor Astíages es…
diòcesi d’Àsia
Història
Divisió administrativa romana creada per Constantí I el 330.
Era una de les tres divisions en què fou repartida l’Àsia Menor i comprenia les províncies de l’Hellespont, Lídia, Frígia, Cària, Licaònia, Pisídia i Pamfília
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…
cimmeri | cimmèria
Història
Individu d’un poble nòmada indoeuropeu del grup irànic, que procedia de les estepes del sud de Rússia i que devers el 675 aC travessà el Caucas i s’estengué per Àsia Menor, on destruí les colònies gregues de la costa nord i suprimí el regne de Frígia.
Una altra branca conquerí l’Urartu i apareix com a aliada de Fraortes, rei dels medes Els cimmeris arribaren a hostilitzar les ciutats jònies de la costa asiàtica i el regne de Lídia, i foren deturats a les portes de Cilícia pel rei d’Assíria Assurbanipal
Montanus
Història
Heresiarca, fundador del moviment montanista.
Vers el 172 o el 156 començà a profetitzar, proclamant que la Jerusalem celestial baixaria aviat a Pepuza, un poblet situat prop de Filadèlfia de Lídia A ell s’uniren les profetesses Prisca i Maximilla No n'ha estat conservat cap escrit i és conegut, només, per les notícies que en donen Eusebi i Epifani
Clit
Història
Almirall macedoni.
Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci