Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
landgravi
Història
Càrrec o títol al Sacre Imperi.
Des del s XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs s XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg
Felip I de Hessen
Història
Landgravi de Hessen-Kassel (1509-67).
Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552
Frederic I de Suècia
Història
Rei de Suècia, duc de Finlàndia i príncep d’Estònia i Íngria (1720-51) i landgravi de Hessen-Kassel (1730-51).
Fill i hereu del landgravi Carles I de Hessen-Kassel Serví a les ordres de Guillem III d’Anglaterra 1695-97 i a la guerra de Successió a la Corona de Castella El 1715 es casà amb la princesa Ulrica Elionor I de Suècia , que esdevingué reina de Suècia el 1718 i li cedí el regne dos anys després Lluità contra Rússia, però fou vençut i obligat a acceptar la pau de Nystad 1721
Ulrica Elionor I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1718-20), filla del rei Carles XI.
Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar
principat de Corvey
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle del Baix Rin-Westfàlia, creat el 1203 damunt l’antiga abadia de Corvey (Corbeia Nova), sobre el Wesser, fundada el 822 per benedictins de Corbie (Picardia).
L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors
comtat de Schaumburg
Història
Territori mediatitzat del Sacre Imperi, sobre el riu Weser, creat vers el 1030 per Adolf de Santersleben, que construí el castell de Schaumburg o Schauenburg.
El 1110 els comtes de Schaumburg reberen el comtat de Holstein, i el 1290, a la mort del comte Gerard I de Holstein-Itzehoe, el comtat de Holstein passà al fill gran i el de Schaumburg, al segon Per qüestions d’herència es dividí en els comtats de Schaumburg-Pinneberg, Schaumburg-Bückeburg i Schaumburg-Gehmen Aquest darrer reuní els altres dos, però a la mort de l’últim comte 1640 fou desmembrat i repartit entre l’elector de Hannover, el landgravi de Hessen-Kassel i el comte de Lippe-Alverdissen Aquest darrer el convertí en comtat de Schaumburg-Lippe
landgraviat
Història
Territori de la jurisdicció del landgravi.
Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866
Enric I de Turíngia
Història
Landgravi de Turíngia (1227-47) i comte de Hessen.
Succeí el seu germà Lluís IV, després d’expulsar el seu nebot Hermann II i la mare d’aquest, Elisabet d’Hongria Antirei de Germània 1246 enfront de Frederic II, fou excomunicat per la dieta de Würzburg El 1247 vencé Conrad IV, fill de Frederic II, però morí al cap de poc temps