Resultats de la cerca

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Fill d’un antic communard , aviat començà a militar en el moviment anarquista El 1909 fou elegit secretari de la CGT, càrrec que conservà després de l’escissió 1921 de la CGTU comunista, i desenvolupà un programa de reivindicacions realitzables dins el sistema capitalista En formar-se el Front Popular, acceptà la reunificació sindical El 1943 fou deportat pels alemanys a Buchenwald Després de la Segona Guerra Mundial, en comprovar la força dels comunistes a la CGT, se'n retirà per fundar la CGT-FO El 1949 fou un dels fundadors de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures Li fou…

Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905

Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare

Participà en la conquesta de Granada 1481-92, anà a Amèrica amb Cristòfor Colom el 1493, i el 1502 participà en la conquesta de la Hispaniola com a lloctinent de Nicolás de Ovando Conqueridor i governador 1510-12 de Boriquen Puerto Rico, combaté la resistència dels indis al sistema d' encomiendas

Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració

Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los als indigents…

Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès