Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Robert Sutton
Història
Diplomàtic anglès.
Segon baró de Lexington El 1701 fou ambaixador anglès a Turquia El govern rus el subornà per tal que adoptés una actitud prorussa El 1712 fou enviat a Madrid com a ambaixador per tal d’intentar que Felip V respectés les constitucions i lleis catalanes Tot i la seva insistència, el rei s’hi negà rotundament
Samuel Houston
Història
Militar
General i polític nord-americà.
Primer president de la república de Texas 1836-38 i 1841-44, en fou governador després de l’annexió als EUA D’ell rebé nom la ciutat de Houston
Robert Edward Lee
Història
General nord-americà.
El 1829 es graduà a l’Acadèmia Militar de West Point i inicià una carrera brillant es destacà especialment a la campanya de Mèxic 1846-48 Durant la guerra de Secessió 1861-65 fou general en cap de l’exèrcit sudista Malgrat obtenir victòries notables, a la batalla de Gettysburg 1863 s’iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació d’Appomattox
William Legge
Història
Política
Polític anglès.
Baró i, des del 1711, primer comte de Dartmouth Fou secretari d’estat de la reina Anna d’Anglaterra el 1713 intentà, per mitjà de l’ambaixador anglès a Madrid, lord Lexington, que Felip V de Castella prometés de respectar les constitucions de Catalunya En morir la reina 1714, es retirà de la política
Anna I d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1702-14), del llinatge Stuart.
Segona filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde l’any 1683 es casà amb Jordi de Dinamarca Durant la revolució del 1688, que entronitzà a Anglaterra el stadhouder d’Holanda Guillem d’Orange Guillem III d’Anglaterra , marit de la seva germana Maria, Anna es mantingué al marge de la política, però per l’ Act of Stablishment del 1701 fou declarada successora de Guillem III, bé que al mateix temps hom aprovà la successió de la casa de Hannover i anullà la possibilitat d’un successor Stuart després de la mort d’Anna El seu regnat fou presidit per les discòrdies entre els whigs , que dominaren…
Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…