Resultats de la cerca

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats

Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus , de Calisse Sembla que succeí el seu parent Mubāsir Nāṣir al-Dawlà arran de la invasió catalanopisana de les Illes 1114-15, després de la qual els almoràvits les ocuparen

Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae

Abat de Ferrières 840, fou encarregat de diverses missions diplomàtiques per Carles el Calb Home de món i molt vinculat a la seva època, mantingué una llarga correspondència publicada el 1588 En el terreny teològic, escriví el Liber de tribus quaestionibus editat el 1648, important contribució a la defensa de l’augustinisme

El 1484 publicà a París un curs de lliçons universitàries, el Liber in primum Sententiarum Vers el 1493 regia l’escola lulliana de Barcelona El 1493 edità a Barcelona els Proverbia de Llull en impressió de Pere Miquel, reproduïda el 1524, reeditats a Venècia el 1507 amb un pròleg del seu deixeble Mariano Accardo

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…

El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…

Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics