Resultats de la cerca

Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll

Al s XV era assistit per quatre lloctinents llurs salaris eren pagats per les poblacions Tenia l’obligació d’executar les sentències dels jutges i tribunals superiors de Saragossa, apressar els morosos per al pagament dels imposts, agafar els delinqüents, perseguir lladres, vagabunds i malfactors i vetllar per la pau de la seva jurisdicció El regne fou dividit en sis juntes Saragossa, Osca, Jaca, Sobrarb, Eixea i Tarassona

En molt bon estat, mesura 2,18 m de longitud Escrit en hieràtic, el text del verso és del regnat de Ramsès XI, i el del recto de l’any 16 1125 aC del de Ramsès IX Aquest darrer forma part, junt amb altres quatre papirs, d’un dels dos expedients més complets que existeixen sobre els robatoris de tombes a Egipte Conté l’acta del processament d’una sèrie de lladres i de la inspecció d’una part de la necròpoli tebana El document té importància cronològica, política decadència del poder reial al final del període ramèssida, socioeconòmica estat insatisfactori del país tant pel que fa a l’economia…

Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers

Com a càstig fou aplicada sovint pels tribunals en èpoques passades podia consistir en la flagellació, posar l’acusat a la picota o amb argolles, tallar la mà als lladres especialment als països islàmics, etc També servia per a augmentar els sofriments dels condemnats a mort crucifixió, esquarterament, foguera, lapidació, empalament, etc Com a mitjà per obtenir informació o la declaració de l’acusat fou molt usual a l’edat mitjana La inquisició en solia usar de tres menes els cordills —que consistia a lligar l’acusat i anar estrenyent les lligadures—, la garrutxa —que consistia a penjar l’…

Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…

Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…

Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana  l’unien al de batlles de Valls i…