Resultats de la cerca

Després de la desfeta de batalla de Caporetto , els italians formaren una vasta línia defensiva al llarg del riu, amb la qual aturaren les ofensives enemigues i llançaren un contraatac, amb èxit octubre del 1918

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…

Per tal de protegir Laos, el general francès Navarre llançà sis batallons cap a la depressió de Dien Bien Phu amb la intenció de convertir-la en base d’operacions novembre del 1953 Vo Nguyen Giap hi concentrà els seus exèrcits a l’entorn i, salvant les dificultats de la selva, conduí l’artilleria pesant a les muntanyes que dominaven la depressió desembre del 1953 — març del 1954 i reuní quatre divisions per a l’assalt de la localitat Navarre, confiant en la superioritat militar dels francesos, acceptà la batalla El 13 de març la infanteria i l’artilleria del Viet Minh es llançaren…

Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret Llenguadoc i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els…

Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…

Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del s VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…