Resultats de la cerca

Fill de Tancred d’Hauteville i de la seva segona muller Fredesinna, i germà de Robert Guiscard Arribat a Itàlia ~1048, prengué part en les lluites de Calàbria Cridat pels sarraïns de Siracusa per combatre els d’Agrigent, ocupà Messina 1060 i, amb Robert, conquerí Palerm 1072 El papa Urbà II el féu comte de Sicília i Calàbria i legat pontifici, amb poder per a nomenar bisbes Establí, de fet, el regne normand i restaurà el cristianisme i la llatinitat a Sicília, respectant els diversos costums, llengües i religions dels seus habitants

Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…