Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
lletra de canvi
Economia
Història
Dret mercantil
Document mercantil utilitzat com a instrument de crèdit o mitjà de pagament, en virtut del qual una persona (lliurador) mana de pagar a una altra (lliurat) una certa quantitat a l’ordre d’una tercera persona (prenedor), que pot ésser el mateix lliurador, en el lloc i el temps convinguts.
La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
cachet
Història
A França, durant l’Antic Règim, carta signada pel rei i amb el seu segell, per a comunicar a una autoritat alguna decisió seva, especialment una ordre d’exili o empresonament.
Antoni Martras
Història
Militar
Apotecari militar i naturalista.
Acompanyà l’exèrcit pels Països Catalans, França, Itàlia i Castella Projectà una Dilatada historia y diccionario de animales, plantas y minerales , de la qual hom conserva el manuscrit corresponent a la lletra A al Museo de Ciencias Naturales de Madrid
batalla a ultrança
Història
En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
Era precedit pel lliurament de cartells o lletres de batalla lletra de batalla, celebrat en camp neutral i presidit per un jutge imparcial, que solia ésser un rei o un gran senyor El combat —propi només de cavallers— era regulat per normes precises, recollides en tractats, com el Sumari de batalla a ultrança s XV de Pere Joan Ferrer El combat era públic i esdevingué un espectacle popular
Ferenc Kölcsey
Història
Literatura
Política
Poeta hongarès, personalitat representativa de les lletres i de la política progressistes de l’Hongria del primer terç del s XIX.
El patetisme romàntic de la seva lírica patriòtica influí molt més enllà del seu temps El 1823 escriví la lletra de l’actual himne nacional d’Hongria, musicada per FErkel És autor de l’assaig Nemzeti hagyományok ‘Les tradicions nacionals’, 1826, on exposà els seus punts de vista sobre política literària Tractà de qüestions d’educació i de moral a Parainesis Kölcsey Kálmánhoz ‘Admonició a KKölcsey’, 1837, dirigit al seu nebot
Joan Fabra
Història
Cavaller.
El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d’Anglaterra Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere mort el 1469 Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig que li adreçà la Consulta que precedeix l' Espill i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones 1462 en memòria de la seva muller
Pere Pou
Història
Literatura catalana
Cavaller.
El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona organitzà una mena de certamen literari en signar una lletra i un Deseiximent contra lo Fals Amor , el segon en vers, a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximents, al qual respongueren, en prosa, poetes i cavallers com ara Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i Francí Desvalls Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
,
Miquel d’Orís
Història
Cavaller errant.
Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambera a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins el 1404 Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet