Resultats de la cerca

Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta

La inadequació del règim polític isabelí a les necessitats del procés industrialitzador, palesat des dels primers anys del decenni de 1860, es féu més evident arran de la crisi econòmica del 1866 i féu adoptar a la burgesia industrial i financera una actitud contrària a aquell D’altra banda, per l’agost de 1866, a Oostende, i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la…

Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó

Educat a França, participà en les campanyes angleses d’Amèrica i defensà les llibertats irlandeses al parlament de Dublín Passà a la clandestinitat 1791, s’uní a la conspiració de Wolfe-Tone, establí contactes amb els revolucionaris francesos i participà en els preparatius de l’aixecament del 1798 Fou arrestat i morí a la presó

Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva

Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França

Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813

Fill del príncep August Guillem, succeí el seu oncle, Frederic II El 1792 la França revolucionària l’atacà pel seu ajut als exiliats polítics Membre de la primera coalició contra aquella 1793, les victòries franceses i els seus interessos a Polònia l’induïren a signar la pau per separat tractat de Basilea, 1795 El 1793 s’annexà Danzig i Thorn i el 1795 Varsòvia Reduí les llibertats i confià el país a homes ineptes, que l’arruïnaren en tots aspectes

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu