Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
asiento
Història
Contracte per al préstec de diners que els reis de la casa d’Àustria establien amb llurs banquers (generalment alemanys, flamencs i genovesos) per finançar llur política internacional.
Els contractes esmentaven els sistemes de reemborsament, que hom feia generalment a Castella per unes consignacions sobre rendes públiques, o sobre els carregaments vinguts d’Amèrica, i força sovint amb llicència de sortida de numerari
Facund Burriel i Guillem
Història
Política
Polític.
Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració
Celestí Mas i Abat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871
Joan del Valle
Història
Polític.
Es llicencià en dret a Cervera Fou administrador dels béns dels ducs de Medinaceli a Catalunya Participà en les Corts de Cadis com a diputat i s’hi destacà per les seves opinions democràtiques Més tard fou diputat en les corts de 1820-21 Publicà un Informe sobre la Memoria para la supresión del diezmo 1842
Albert de Quintana i Serra
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896
Augusto César Sandino
Història
Patriota nicaragüenc.
Des del 1927 dirigí les guerrilles nacionalistes contra la dominació nord-americana Finalment, en accedir a la presidència Juan Bautista Sacasa i retirar-se del país els marines nord-americans, pactà amb el govern, deposà les armes i llicencià les seves tropes 1933, però el cap de la guàrdia nacional, Anastasio Somoza, el féu assassinar i perseguí els seus partidaris
Miquel Galiano i Talens
Història
Polític.
Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València
Evaristo Crespo y Azorín
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec
Jaume Simó i Bofarull
Història
Polític.
Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939
Josep Antoni Trabal i Sans
Història
Polític.
Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina