Resultats de la cerca

S'estructurà en les Lligues Parroquials de Perseverança, esteses arreu de Catalunya i impulsades des de Barcelona per la junta de govern de la Federació de les Lligues En abandonar el seu fundador l’orde jesuïta 1928, l’Obra fou fraccionada en diòcesis 1929 En 1936-39 fou objecte de persecució, i el 1939 fou refundada, si bé absolutament castellanitzada, d’acord amb les directrius del govern franquista

Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries

Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia

En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC

La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies a Jònia, al…

L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…