Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
batalla de Terol
Història
Militar
Batalla de la Guerra Civil Espanyola lliurada des del 15 de desembre de 1937 al 23 de febrer de 1938.
Iniciada pels republicans per tal d’evitar un atac imminent de Franco sobre Madrid, les forces de la república s’infiltraren i encerclaren per sorpresa Terol 1516 de desembre, on entraren 21 de desembre, vencent una resistència tenaç, i feren rendir la seva guarnició després de combats molt violents 1-8 de gener Un intent dels franquistes de socórrer la guarnició assetjada 24-31 de desembre fou rebutjat Franco hagué de muntar una gran contraofensiva i assolí la recuperació de Terol 17-23 de febrer, prèvia la batalla d’encerclament d’Alfambra 5-7 de febrer Lliurada en unes condicions…
flassada de cap de casa
Història
Dret català
Dret existent del segle XIII al XV en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.
En algun cas el senyor l’havia allegat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba
baronia de Favara
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Guillem Ramon de Montcada, comte de Caltanissetta, per confiscació als Chiaramonte.
Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone
pòlissa d’almirallat
Transports
Història
Militar
Dret marítim
Document pel qual hom acreditava, d’acord amb les Ordinacions de l’Armada, l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o en cas d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.
En el primer cas era lliurada per l’armador de la ruta en el segon, en què l’almirall era nomenat a la sort o de comú acord, la pòlissa era signada per tots els capitans a favor de l’elegit i per aquest a favor dels altres vaixells
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller
pau d’Almazán
Història
Pau signada a la vila castellana d’Almazán el 12 d’abril i a Lleida el 10 de maig del 1375.
Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
Yaḥyà ibn Ismā‘īl ibn Yaḥyà al-Qādir
Història
Senyor de la taifa de Toledo (1075-85) i de la de València (1085-92).
Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid
marca de Camarasa
Història
Territori del comtat de Barcelona que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai (Noguera), adquirit el 1050 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona