Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Adaloald
Història
Rei dels llombards (615), fill d’Agilulf i de Teodolinda.
Fou batejat sota la influència de la seva mare mantingué bones relacions amb Roma i Bizanci Aquesta política provocà la reacció dels arrians, que el feren emmetzinar
Guntram I de Borgonya
Història
Rei de Borgonya i d’Orleans (561-593).
Segon fill de Clotari I, rei dels francs, se'n repartí el reialme amb els seus germans Sigebert I i Khilperic I Combaté els llombards, els bretons i els visigots Malgrat la seva vida privada, poc edificant, l’església el venera com a sant per les seves nombroses donacions
exarcat
Història
Circumscripció administrativa de l’imperi Bizantí a Itàlia i Àfrica, governada per un exarca.
Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
Lluís X de França
Història
Rei de França (1314-16) i de Navarra (Lluís I) (1305-16).
Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’…
Constantí V
Història
Emperador bizantí (741-775).
Fill de Lleó III Isàuric, el qual l’associà, de molt jove, al govern Participà en la victòria del seu pare sobre els àrabs 740 Derrotà el seu cunyat Artavasdos 742, que havia usurpat el tron Recuperà Xipre, frenà l’avanç dels àrabs i restablí el prestigi de l’Imperi als Balcans per la seva actuació contra búlgars i eslaus Hagué de cedir, però, l’exarcat de Ravenna als llombards 751 Iconoclasta convençut, perseguí els qui veneraven les imatges, especialment els monjos, i convocà contra ells un sínode a Constantinoble 754 Aquests fets li valgueren el descrèdit del món ortodox i…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el segle III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels gots Al segle…
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el…
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels llombards…