Resultats de la cerca

Adscrit a la rebosteria de l’infant Joan, hom li concedí l’escrivania de la lleuda de Cotlliure 1379, la de la governació de Rosselló i Cerdanya i la batllia de Cervera 1381 El 1383, essent ja reboster de la infanta Violant, en fou nomenat de l’infant Joan Destituït per pressió de les corts, acusat de malversació i processat per l’infant Joan 1384, es passà al bàndol del rei Pere el Cerimoniós, que el nomenà receptor de les multes imposades als oficials del seu fill 1386 Pres entre els seguidors de la reina Sibilla pel gener del 1387, el llavors ja rei Joan I el condemnà per traïció i lesa…

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric

En fou segon titular el seu nebot valencià Albert Felip de Baldric i de Veciana Passà als Rubinat i als Balle

Quarta muller del rei Pere III de Catalunya-Aragó, filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, de la petita noblesa empordanesa El 1371 es casà amb Artal de Foces, un noble aragonès, i amb ell s’incorporà a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós Morta aquesta el 1375 i mort també Artal de Foces, Sibilla esdevingué, a la darreria d’aquest any, l’amistançada del rei, de qui tingué una filla, Isabel, el 1376 Aquest lligam, que evitava un nou matrimoni de llur pare, no desplagué als infants Joan i Martí, però llur actitud canvià quan Sibilla aconseguí…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…